ISRAEL sobre rodes

*Article publicat a la revista SORORA #1 – Tardor 2019 (Viatge realitzat l’abril del 2019)

Israel és un país conegut majoritàriament a través dels mitjans de comunicació. Són múltiples les notícies que ens arriben cada dia sobre els conflictes armats. Tot i això, Israel és molt més: es troba en la intersecció d’Àsia, Europa i Àfrica i juntament amb Palestina ha estat punt de trobament de cultures, imperis i religions diverses des dels inicis de la història.

IMG_1322

L’objectiu del nostre viatge és pedalar la meitat de l’Israel Bike Trail, un sender que creua de nord a sud el país. La nostra ruta comença concretament a Arad i acaba a Eilat, al Mar Roig. Són 500 quilòmetres de senders per als amants de perdre’s, de sentir-se sols, de buscar aventures solitàries. 

IMG_1046

Ens centrem, doncs, en la part del sud, concretament en el desert del Nègueb. Com diuen els israelians, és l’única zona del país que dona la sensació d’una immensitat sense límits. I és ben cert. El desert del Nègueb em sorprèn; no és el típic desert de dunes, d’arena i poca cosa més. Ens dona la possibilitat de gaudir d’un paisatge divers cada dia. L’aridesa hi és sempre ben present, però les vistes són canviants. Travessem des de cingles rocosos a barrancs secs, esculpits pel pas de l’aigua. Formacions úniques que ens porten per canals laberíntics. A nosaltres, només ens cal seguir el GPS i les marques que anem trobant pintades a les pedres. Tot i aquesta gran ajuda tecnològica de navegació, el GPS, que ens fa estar connectats amb un satèl·lit, no deixo de tenir una sensació de solitud, de tranquil·litat, de silenci. El desert em captiva. 

IMG_1274

En més d’una ocasió ens acompanyen les cabres autòctones del desert, les íbex de Núbia, que corren pels penya-segats. Me n’adono de la seva presència ja que sento a baixar rocs de la cinglera. La gravetat no existeix en els seus salts. És bonic d’observar: és una dansa en una paret gairebé vertical on la ingravidesa sembla ser la seva qualitat més preuada.

IMG_0900

Malauradament, en alguns indrets que passem el silenci del desert i la dansa de les cabres es veuen alterats per l’eixordador pas d’helicòpters i avions militars. Com més al sud, més militaritzat. Tenint en compte que tots els nois i noies han de fer el servei militar als 18 anys, les zones d’entrenament són molt extenses i majoritàriament ubicades al desert. Una nit de les que passem acampant al desert no podem descansar. Després de plantar la tenda en un lloc que a priori ens sembla idíl·lic ens adonem que el soroll de metralletes, assajos de bombes, passades d’avions i avionetes no cessa. Per sort, és una única nit. Passem les altres sota un mantell d’estrelles on podem, fins i tot, apreciar la Via Làctia. Tot un regal per als sentits, després d’una jornada calorosa al desert.

IMG_1408

Una de les nits tenim la gran sort de ser convidats en un quibuts (una mena de comunitat agrària de caràcter col·lectivista). El David, el nostre amfitrió, ens explica com s’han hagut de privatitzar ja que de mica en mica els quibuts han deixat de ser rendibles. En aquest quibuts hi viuen 140 famílies, però n’hi ha de molt més grans. Ens mostra el local on fa deu anys, quan encara no s’havien privatitzat, solien fer els 3 àpats totes les famílies juntes, l’escola que encara funciona, i la caseta de convidats que qualsevol família pot fer servir i on nosaltres passarem la nit, refugiats dels mosquits que les últimes nits hem alimentat. La majoria de les famílies de la comuna són jueves, com el 80% de la població israeliana, i gran part, vegetarianes.

IMG_1398

Quan podem arribar a algun poblet, ens aprovisionem de menjar i sobretot d’aigua. En aquest desert no s’hi troben pous ni res que s’hi assembli. Per tant, per a nosaltres el més important és saber on podrem tornar a omplir les nostres reserves d’aigua. D’altra banda, tots els israelians ens han advertit que l’únic perill al desert és l’aigua. Pot semblar una contradicció però és una realitat a tenir molt en compte. Quan hi ha tempestes, en qüestió de poca estona, els famosos uadis, que són les lleres del rius en regions càlides i desèrtiques, formen canals de desguàs. Cada any s’hi perden vides. 

IMG_0973

Una de les tardes que pedalem pel desert el cel es cobreix. Estic contenta perquè les temperatures han baixat i puc pedalar gaudint de la brisa. Sembla que el meu nivell d’energia ha tornat a carregar-se. No obstant això, la meva alegria dura ben poc, ja que un parell de gotes em fa activar l’estat d’alerta. No podem badar. Mirem el mapa i veiem que seguint una altra pista arribarem a una carretera asfaltada. Prenem la decisió assenyada i ens desviem. Les quatre gotes i els dos trons perden força de seguida i decidim passar la nit fent bivac a dalt d’un penya-segat.

IMG_1389

Després de 5 dies de pedalar arribem al Mar Roig. Hem passat pel punt més baix de la Terra, al costat de la Mar Morta, a 418 metres sota el nivell del mar; hem fet colls a 800 metres d’alçada i ara ens tornem a trobar arran de mar. M’agraden la varietat i els contrastos i em sento satisfeta, molt satisfeta. Ha sigut una aventura curta però molt intensa. Aquell vespre el celebrem amb pita falàfel i xauarma, a l’estil israelià i evidentment amb una bona dutxa que tant necessitem. Els preus a Israel són molt més elevats que a casa però ens permetem aquest petit luxe.

IMG_1292 còpia

El regal del viatge ens l’hem guardat per al final: la visita a Jerusalem. No soc una gran amant de les ciutats però sé que Jerusalem és especial i no m’equivoco. Per mi, el més captivador és el Mur de les Lamentacions i el barri on s’agrupen tots els jueus ultraortodoxos. Em fascina veure com vesteixen, com resen, com interactuen, el paper de la dona, la quantitat de fills que tenen (una mitjana de 12 per família, arribant a 20 en alguns casos). En definitiva, com la seva vida, la seva quotidianitat, gira al voltant de la religió.

IMG_1684

Marxo d’Israel amb la sensació que he viatjat en el temps, que he viscut intensament el desert, que he tingut la gran oportunitat de conèixer una mica una cultura nova per mi i amb les ganes de tornar-hi i visitar Palestina.