Açò és Menorca!

*Escapada realitzada el novembre del 2018.

Menorca és l’illa més septentrional de l’arxipèlag balear i és coneguda com l’illa de la calma. Tinc ganes de conèixer aquesta illa sobre dues rodes i el Ricard, com ja va sent habitual, idea un recorregut que segueix parts de la ruta de Pedals de Menorca i trams del Camí de Cavalls. L’escapada promet!

menorca-2

menorca

menorca-9

Estem en ple mes de novembre i Menorca està realment en calma. El primer dia, des de Maó, seguim la costa del nord, les cales desèrtiques, les salines solitàries, els turons que verdegen, les terres argiloses i els petits camps de pastura per a vaques i ovelles. En alguns moments d’aquesta jornada, m’oblido que estic en una petita illa, envoltada per mar, ja que els animals que pasturen em transporten a la muntanya de la península.

menorca-7

menorca-18

menorca-3

Pedalem sense pressa però sí que volem arribar a Fornells a una hora digna per dinar. És l’aniversari del Ricard i pensem que la millor manera de celebrar-ho és amb una caldereta. Gaudim d’aquell bon àpat, davant del mar en calma, i al cap d’un parell d’hores continuem la nostra ruta cap a Ferreries, on farem nit. 

menorca-8

menorca-6

No sé si és per culpa del vi del dinar o de la meva manca de destresa, però m’enganxo amb un esbarzer, mentre pedalem per un camí, amb els típics murs de pedra seca a banda i banda. Una branca de l’esbarzer es queda enganxada a la meva jaqueta i caic com un sac de patates. Uix! Quin mal al genoll! M’aixeco i amb cara de pomes agres, acabem de pedalar fins a un hostal de Ferreries.

menorca-22

menorca-10

L’endemà, estic ben masegada. Ens enfilem cap al Castell de Santa Àgueda, una fortificació que està en ruïnes, mentre la meva musculatura es va despertant. Les vistes des d’aquest mirador són impressionants i em fan oblidar de tots els mals i malets. Hi passem una bona estona, ben agradable, observant la natura i el mar que divisem de lluny. En aquest indret, s’hi respira pau i ganes de quedar-s’hi. 

menorca-11

menorca-5

Desfem el camí baixant pel camí reial direcció a la costa, un camí empedrat amb més murs de pedra seca. Un cop a la costa, agafem el preciós Camí de Cavalls. No és del tot fàcil per mi i en més d’una ocasió, he de baixar de la bici, ja que és una costa molt abrupta i els corriols són tècnics. Són desenes les portes que hem d’anar tancant i obrint, com si d’un joc d’habilitat es tractés. Però l’esforç val la pena: la bellesa del paisatge és sublim. Els penya-segats sobre el mar representen instants de calma i descans, ja que ens permeten algunes pedalades en horitzontal i observar les cristal·lines aigües del Mediterrani. El color de l’argila constrasta amb el blau turquesa del mar.

menorca-13

menorca-12

menorca-14

A primera hora de la tarda, arribem a Ciutadella on decidim passar-hi la nit i dedicar la resta del dia a fer una bona passejada pels antics carrers empedrats del nucli històric. Ens oblidem de les bicicletes i estirem les cames durant tota la tarda fins que es pon el sol.

menorca-15

menorca-16

menorca-17

L’últim dia s’aixeca plujós. Sortim pedalant direcció a Maó i passem per les cales més emblemàtiques i conegudes de Menorca, com Cala Macarelleta i Cala Galdana, menys salvatges i més explotades que les del nord. Des d’allà, a causa de la pluja, decidim fer un canvi de plans, i dirigir-nos cap a l’interior. Els camins empedrats, amb la pluja, s’han convertit en autèntiques pastilles de sabó. Rellisquen moltíssim.

menorca-21

menorca-20

menorca-19

Fem parada al poblet d’Alaior mentre fa un bon xàfec i mengem dolços típics que hem comprat en una pastisseria que està oberta, tot i ser diumenge a la tarda. Esperem pacients mirant el cel i quan arriba un moment de treva, agafem les bicis i baixem fins a Cala en Porter abans de tornar a Maó, on acabem l’escapada a l’illa de la calma, una illa que els menorquins han sabut preservar davant de l’allau de turistes que reben durant els mesos de bonança. En aquesta illa, hi hem pogut respirar natura, història i tradicions. Açò és Menorca!

menorca-4